Un secret sota terra

Al matí m’ha dit que encara em reservava un petit secret i m’ha fet un somriure com feia temps que no li veia. Hem sortit aviat. Volia passejar tot el que l’edat encara li permet. La mare ens ha apropat fins a plaça Urquinaona.

Baixem agafades de la mà per Via Laietana fins a Jaume I. Al veure la Catedral de lluny em diu que allà es van fer el darrer petó. L’àvia sempre ha explicat històries de l’avi, aquell home que va passar la joventut treballant per a construir el Gran Metro de Barcelona; que va morir massa jove, als bombardejos de març del 38; que fins el darrer dia no va deixar de fer els refugis que van salvar tanta gent; que va enamorar l’àvia pels voltants de la Font Màgica aquell estiu del 29.

Ara fa setanta-cinc anys dels bombardejos i l’àvia ha volgut retre homenatge a l’avi i a tothom que els va patir. A Jaume I espera el tren especial que ens ha de dur a l’ara tancada estació de Correus on hi ha l’exposició commemorativa, on l’avi hi va treballar fins el dia de la inauguració.

Fotografies, discursos, memòria, cançons, llàgrimes, abraçades… ja no queden més que els cambrers recollint. L’àvia em torna a agafar de la mà i, sense dir res, ens retirem fins un passadís que porta a una sortida ara tancada. L’àvia Alba treu un mocador i el passa per una de les columnes plenes de pols. El pas del temps encara no ho ha esborrat tot: “Alba, t’estimo”. L’avi era un romàntic.

spotify:track:1Gx09977ETuC1HYAeINDBA

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s