Amor de mare

El taxista li pregunta si necessita res més. Ningú l’espera. Ella, que no ha deixat de plorar en tot el trajecte, fa que no amb el cap i obre el moneder per pagar-li.

Rosa va ser a qui Eva trucà el dia que en Pere li va rebentar el llaví per primera vegada. Eva va ser a qui Rosa trucà el dia que va saber que el diagnòstic era de càncer.
Seia al seu costat sense parlar, l’agafava de la mà sense dissimular, plorava sense amagar-se, no deixava que s’oblidés de lluitar, sempre l’acompanyava, mai deia que no, l’ajudava a aixecar-se, no li retreia res, i l’aconsellava encara que no li fes cas.
Fins al dia de l’enterrament d’en Pere. L’endemà va desaparèixer sense cap paraula més que l’abraçada del cementiri.

La Rosa; la que havia estat la seva sogra; la que un dia li va dir que en Pere, el seu propi fill, era un fill de puta; la que acabà amb el problema de l’Eva de soca-rel; paga la carrera, entra al tanatori on són les despulles de l’Eva i no deixa de pensar que el món n’està ple de fills de puta.

IMG_2432

Anuncios

Un comentario en “Amor de mare

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s