Amb el somriure, la revolta (Lluís Llach)

Estem a punt d’arribar més lluny del que mai hem somiat; de deixar de preguntar-nos qui va vèncer; de veure néixer flors a cada instant; de que d’una puta vegada tombi, malgrat l’avi Siset ja no hi sigui; de dormir a l’alba; de tenir sort; de pujar a dalt del campanar; de caminar per poder ser; de no abaratir els somnis; de despertar del jorn dels miserables.

Tant de bo sempre tinguem un núvol blanc per somriure amb la revolta; tant de bo no descobrim que Ítaca només era un parc temàtic.

spotify:track:5uF3QWgvSI4OBIFTRjCVYS